jump to navigation

Acudits Jueus (IX) 11 Març 2010

Posted by Maiol in Humor jueu.
Tags: , , , ,
add a comment

La Caritat del Seder

Moises va agafar el seu dinar de Pesaj i s’en va anar al parc a menjar-se’l. Es va sentar sota un arbre i va començar a menjar. Una estona despres, un home cec va arribar i es va asseure aprop seu. Sentint-se compassiu, Moises va donar-li un bocí de matzo al home cec i aquest va mantenirlo en el seves mans uns quants minuts. Despres, amb cara circumpstància, va exclamar: “Qui ha escrit aquesta mé?!”

El Menorà 2 Març 2010

Posted by Maiol in Historia, Judaisme.
Tags: , , , ,
add a comment

El Menorà (מְנוֹרָה) es un canelobre de set braços, un dels símbol mes important del judaisme i emblema de l’estat d’Israel. Aquest es un dels símbols mes antics dels jueus, utilitzat des de fa mes 3000 anys, del qual es diu que es una representació simbòlica del lletimó ardent. Certa secció del Shemot, llibre de la Torà, ens dona les instruccions per la construcció del menorà:

.

1. Faràs, aixi mateix, un canelobre d’or pur. Tant la base i el tronc del canelobre como els calzes, els botons i les flors que li serviran d’adorn, seran forjats a martell i formaran una sola peça.
2. Dels seus costats sortiran sis braços: tres d’un costat i tres de l’altre.
3. Cada un d’aquestos braços tindrà tres adorns en forma de flor d’ametller, els tres amb un calze, un botó i una flor.
4. El tronc del canelobre, en canvi, tindrà quatre adorns d’aquesta mateixa forma, distribuïts de la següent manera:
5. un botó anirà sota dels dos primers braços que surten d’ell, l’altre estarà sota dels següents, i un tercer, sota dels dos últims.
6. Els botons i les flors formaran una sola peça en el canelobre, i tot estarà fer en un sol bloc d’or pur, forjat a martell.
7. Desprès faràs set lampares i les disposaràs de forma que enviïn la llum cap endavant.
8. Les tenalles per arreglar les metxes i els seus platets seran d’or pur.
9. Per fer el canelobre i tots aquests utensilis s’emprarà un talent d’or pur.
10. I tingues compte de fer-ho conforme al model que et va ser mostrat en la Muntanya.

.

El menorà original va ser fet per al tabernacle i esta ben documentada la seva presencia, fins que el riu Jordà no va ser creuat. Quan es va llençar el tabernacle a Silo, no seria estrany pensar que el menorà també estava present. Tot i aixo, no hi ha cap menció al canelobre durant el temps en el que l’Arca de l’Aliança va ser moguda pel territori en temps de Samuel i Saül. De fet, no hi ha cap menció a la menorà, inclús en el Temple de Salomó, on s’en van fer deu mes. Esta ben establert que questos van ser duts cap a Babilònia pels exercits invasors de Nabucodonosor alguns segles desprès.

Durant el restabliment dels serveis religiosos desprès de la Captivitat de Babilònia, no es fa cap menció al retorn del menorà original ni dels deu canelobres de Salomó, sinó nomes dels “platets”. Es possible que aquesta part de les lluminàries fos l’única que els jueus captius a Babilònia aconseguissin salvar. Probablement, els exercits babilonis van fondre el menorà original per aprofitar-ne l’or, aixi com dels deu de Salomó.

No es fins a l’època del Segon Temple, quan l’historiador jueu Falvi Josep dona noves pistes del destí del menorà original quan afirma que va ser dut a Roma desprès de la victòria de Vespassià i Titus, dels qui es diu, van passeigs-lo com símbol de la seva victòria sobre els jueus desprès de saquejar el temple. Aquest esdeveniment esta representat en l’Arc de Titus, que avui en dia segueix estant a Roma en un envejable estat de conservació. Aquest fresc es la imatge mes fidel de com podia  haver estat el menorà del temple i es d’aquesta imatge del canelobre original, d’on es va extreure el disseny per a l’escut d’armes de l’estat.

Molts historiadors consideren que el menorà va continuar estant en el Temple de la Pau a Roma fins que els visigots primer, i els vàndals desprès, van saquejar la ciutat. Van ser aquests últims, els vàndals, qui desprès d’arrasar la ciutat el 445 van endur-se la relíquia fins a la seva capital, Cartago. Mes tard, l’armada de l’Imperi Bizantí, sota les ordres del general Belisarius, va dur-lo, l’any 533, cap a Constantinopla. Si hem de fer cas de Procopius, el menorà va ser carregat pels carrers de la capital bizantina, durant l’entrada triomfal del mencionat general. Aquest mateix historiador afegeix que després, va ser enviat de nou a Jerusalem, on se li torna a perdre la pista fins als dies presents. Es pensa que podria haver estat destruït pels perses durant el saqueig de Jerusalem del 614, però també es pensava que havia estat destruït pels babilònics… i si el menorà original encara existeix, enterrat sota algun lloc de la capital jueva? Aquest es un punt fosc de l’historia, un d’aquells forats o buits on podem deixar volar la nostra imaginació. Peró sent realistes, tot i considerant aquesta possibilitat com a real, seria quasi impossible trobar aquest antic fragment del passat dels jueus, seria com buscar una agulla en un paller

Quipà 1 Març 2010

Posted by Maiol in Judaisme.
Tags: , , , ,
add a comment

La quipà (כִּפָּה), que significa “cúpula, part superior”, també anomenat en jiddisch “yarmulke”, es un altre dels accessoris de la vestimenta rituals del judaisme, aquest cop, en forma de petita gorra que cobreix la part anterior superior del cap, anomenada coroneta. La quipà es d’us obligatori (fins i tot per a gentils) al entrar i estar en determinats llocs de culte jueu, tal com les sinagogues, cementiris o d’altres llocs sagrats, o en situacions de plegaria, celebracions o estudi canònic. Els homes jueus observants, però, vesteixen la quipà durant tot el dia i en tota ocasió. Al igual que passa amb el tefillin, cada cop es més acceptat l’us d’aquesta peça entre les dones practicants de corrents no ortodoxes del judaisme.

La quipà sol esta feta de tela o llana teixida i avui en dia es confecciona en diversos colors, mesures i dissenys, per a tots els gustos, situacions i modes. Tot i aixi, podem trobar certs versicles on es recomana l’ús de la quipà, com per exemple en el Shabbat 156b (una part del Talmud) on una mare insta al seu fill amb les següents paraules:

.

“Cobreix el teu cap amb la finalitat de tenir sempre present el temor del cel sobre teu”

.

A més a més en el Kiddushin 31a s’afirma que:

.

“El Rabbi Jonah ben Joshua mai va caminar quatre cúbits (2 metres) amb el cap descobert.”

.

El mateix rabí, explica el motiu d’aquesta actitud una mica mes endavant, en el mateix versicle del Kiddush.

.

“Es degut a que la Presencia Divina esta sempre sobre el meu cap”

.

Així doncs, encara que la costum no provingui d’un manament concret, els seus orígens son igualment mil·lenaris, i es remunten al Talmud, simbolitzant la necessitat de tenir present en tot moment que Déu esta per damunt dels homes i de les coses, a més de servir com una forma d’identificació entre jueus i com un símbol entre els seus “sacerdots” o rabins.

.

¿Sabies que…

Es possible ubicar a un jueu pràcticament dins d’una determinada rama o corrent del judaisme, en base al color, grandària o al material del que esta feta la quipà que porta posada.

Tot i aixi, podem trobar certs versicles on es recomana l’ús de la quipà, com per exemple en el Shabbat 156b (una part del Talmud) on una mare insta al seu fill amb les següents paraules:

.

“Cobreix el teu cap amb la finalitat de tenir sempre present el temor del cel sobre teu”

.

A més a més en el Kiddushin 31a s’afirma que:

.

“El Rabbi Jonah ben Joshua mai va caminar quatre cúbits (2 metres) amb el cap descobert.”

.

El mateix rabí, explica el motiu d’aquesta actitud una mica mes endavant, en el mateix versicle del Kiddush.

.

“Es degut a que la Presencia Divina esta sempre sobre el meu cap”

.

Així doncs, encara que la costum no provingui d’un manament concret, els seus orígens son igualment mil·lenaris, i es remunten al Talmud, simbolitzant la necessitat de tenir present en tot moment que Déu esta per damunt dels homes i de les coses, a més de servir com una forma d’identificació entre jueus i com un símbol entre els seus “sacerdots” o rabins.

Tefillin 26 febrer 2010

Posted by Maiol in Judaisme.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El Tefillin, també anomenat Filactèries (encara que alguns jueus consideren que aquest terme atempta contra les seves lleis contra la idolatria degut a que, en el seu origen, el terme significa amulet, un objecte prohibit pel judaisme) es un dels principals objectes rituals del judaisme. El tefillin esta compost per una serie de petites caixetes de cuir pintades de negre, unides al cos per unes cordes, també de cuir negre, i que contenen pergamins amb diversos versicles bíblics escrits amb tinta. Aquest accessori religiós es usat exclusivament pels homes observants durant les plegaries del matí. Segons la Torà, el tefillin serveix coma signe i record de que Deu va ajudar als jueus a fugir d’Egipte.

El tefillin consta de dues parts, el shel rosh (lit. “per al cap”), que es col·loca damunt del front amb la corda donant la volta al cap i caient sobre les espatlles i el shel yad (lit. “per la mà”), que es col·loca des-de la part superior de l’avantbraç, enrotllant-lo en espiral fins als dits.

La obligació de portar-lo es mencionada cuatre cops en la Torà, dos en el llibre del Shemot, y dos en el de Devarim.

«I serà per a tu com una senyal en el teu braç i com un recordatori en la teva front, per a que tinguis en la teva boca la llei de HaShem; perquè amb una mà forta et va treure HaShem d’Egipte.»«Guardarás aquest precepte, any rera any, al seu degut temps»

.

«Això serà com una senyal en el teu braç i com un recordatori en la teva front; perquè amb mà forta ens va treure HaShem d’Egipte»

.

«I aquestes paraules que jo t’envio avui, estaran sobre el teu cor…: I les  lligaràs com una senyal en la teva mà, i estaran com frontals entre els teus ulls»

.

«Per tant, posareu aquestes, les meves paraules, en el vostre cor i en la vostra ànima, i les lligareu com una senyal en la vostra mà, i seran per frontals entre els vostres ulls»

.

La fabricació dels tefillin (plural del tefillah, paraula poc usada en hebreu) ha de seguir unes certes normes, especificades en una serie de mitzvot (manaments) que, junt amb els altres 613, estan llistats en la Torah. Abans de començar la preparació d’aquests objectes, se sol recitar una frase, una benedicció que diu així: Leshem mitzvat tefillin i que significa “pel bé dels manaments dels tefillin”. Els mitzvot específics pera la fabricació dels tefillin son els següents:

.

1. El rotlle ha de ser escrit amb tinta

2. El rotlle ha d’estar fet de pergamí

3. Les caixes han de ser totalment quadrades

4. En els costats dret i esquerra del shel rosh, ha d’haver-hi escrita en relleu la lletra shin (ש)

5. Els rotlles han d’esser embolicats en una tira de tela

6. Els rotlles han d’estar lligats amb el pèl d’un animal kosher

7. Les costures s’han de fer amb els tendons d’un animal kosher

8. S’ha de fer un corredor per on hauran de passar les corretges

9. Les cintes han de ser negres

10. Les cintes han de ser lligades en forma de lletra Dalet (ד)

Les caixes on es posen els pergamins han de estar fetes d’un animal de corral koseher. Les caixes, o batim, tant com el cub superior, el ketzitzah, com la base, el teturah, han de ser perfectament quadrats i estar pintats de negre. Un cop que els pergamins son col·locats dins de les caixes en el mode especificat, aquestes son cosides amb els tendons d’un animal kosher, deixant alguns dels pèls fora de la caixa d’una forma visible. Les cares dreta i esquerra de les caixes han de tenir una lletra shin en relleu, una d’elles amb quatre caps.

Les cintes, o retsu’ot, han d’estar fetes d’un animal kosher i pintades de color negre nomes per una de les seves cares. El nus de la cinta del cap ha de tenir la forma d’una dalet (ד), o de dues dalet. En canvi, el nus de la cinta del braç ha de tenir la forma d’una lletra yod (י).

Escriptura Ashuri

Els pergamins contenen certs passatges concrets, sempre escrits en alfabet Ashuri, un tipus d’escriptura formal hebrea, que son: el Kadesh Li (que rememora l’Èxode de Egipte), el Ve-haya Ki Yeviakha (la obligació de cada jueu d’informar als seus fills sobre les questions del tefillin), el Shema (coneguda oració sobre la unitat d’un sol Deu) i el Ve-haya Im Shamoa (la promesa de Deu d’una recompensa si es segueixen els preceptes de la Torah i l’amenaça d’un castig si no es segueixen).

La forma de “vestir” (no hi ha una traducció literal del verb hebreu que descriu el fet de posar-se un tefillin) els tefillin es molt concreta.  El tefillin del braç comença al bíceps del braç esquerra, dos dits per damunt del colze, amb la caixa situada a l’altura del cor, i s’enrotlla set cops des-de aquest punt fins al canell. A partir d’aquí, cada família o tradició local té una forma d’enrotllar el tefillin al voltant de la mà; mentre que alguns ho fan en forma de shin (sobretot els asquenazites), d’altres ho fan en forma de dàlet (sobretot els sefardites). Com a curiositat mencionar que els esquerrans tenen permès portar el tefillin al braç dret.
En quant al tefillin del cap, es col·loca a la part superior de la cara, al front, entre els dos ulls, però sense sobrepassar mai la línia d’inici del cabell. El nus ha de quedar ha de quedar a la part anterior del crani, sobre l’os occipital, just damunt de la nuca, a les antípodes del quiasma òptic, així de concreta es la tradició jueva. La cinta restant ha de caure per sobre de les espatlles, damunt del pit, amb la cara negra cap amunt.

Originàriament, el tefillin era portat durant tot el dia, excepte a la nit, però actualment es costum de portar-lo nomes durant la plegaria matutina d’entre setmana, encara que hi ha certes minories que tenen la costum de portar-lo durant tot el dia, practica estesa sobretot entre els jueus iemenites i també entre alguns grups jasídics. Es curiós que el tefillin no es dugui durant el Shabbat o durant les celebracions majors del judaisme (Pesaj, Shavuot, Rosh Hashaná, Yom Kippur i Sucot) la raò que es dona es que aquests (les festivitats), ja son signes de per si, no cal afegir-ne un altre (els tefillin).
.

¿Sabies que…

el tefillin no esta prohibit a les dones, sinó que tan sols no es obligatori per a elles i que, per tant, hi ha algunes practicants de les corrents mes modernes del judaisme que si el porten?

Moishele (Мойшеле) Cançó Jiddisch 23 febrer 2010

Posted by Maiol in Jiddisch, Musica Jueva/Israeliana.
Tags: , ,
add a comment

La Paraula Més Bella de l’Hebreu (II) 22 febrer 2010

Posted by Maiol in Cultura, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).
Tags: , , ,
add a comment

Lluna

[A l’esquerra, la transcripció amb caràcters llatins. A la dreta, la transcripció fonètica mitjançat l’alfabet fonètic internacional (AFI)]

Noms Hebreus (V) 20 febrer 2010

Posted by Maiol in Art, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).
Tags: , , , ,
add a comment

El nom hebreu Ze’ev (זאב) significa Llop i aquest es un dibuix creat combinant les lletres que el conformen.

(Clica per fer més gran)

Purim 18 febrer 2010

Posted by Maiol in Festivitats, Judaisme.
Tags: , , , ,
add a comment

Representació d'Esther

La jueva es una de les cultures mes riques del món, perfectament comparable en quant a detalls i complexitat a la mateixa cultura occidental, cultura que, descorde’m-ho, te les seves arrels en el judaisme a través del cristianisme. Una de les millors mostres d’això es la festivitat de Purim, que es la commemoració de la salvació dels jueus de la matança a mans del rei persa Assuer (alguns opinen que era Xerxes I) gracies a la intervenció d’Ester, una jove de l’harem del rei persa, que va intercedir en favor dels seus compatriotes enmig d’un banquet amb Assuer. Aquest, commogut per la revelació de la condició de jueva de la seva interessant interlocutora i invitada va concedir el dret als jueus de defensar-se quan havien de ser aniquilats.

Purim, que significa “sorts”, es una festa alegre que conté múltiples paral·lelismes amb la festa de carnestoltes de múltiples països occidentals en un dels mes famosos i esplèndids exemples de convergència evolutiva cultural. Purim es cel·lebra el 14 del mes d’Adar o el 15 del mateix en les ciutats amurallades (que aquest any cau en 27 i 28 de Febrer respectivament) i es tradició el disfressar-se (una costum bastant recent dels jueus europeus), regalar cistells replets de menjar i prendre dolços típics d’aquesta festivitat. Afegida-ment, sobretot la gent religiosa, se sol recitar el LLibre d’Ester o Meguilat Ester (literalment Rotlle d’Ester), fent soroll amb un ra’ashan (un instrument, normalment fet de fusta, utilitzat per produir un intens so desagradable) cada cop que es menciona el antic nom de Haman, un noble persa i antagonista d’Ester que va ser l’instigador principal del complot per a exterminar els jueus de Pèrsia.

En definitiva, Purim es una festa per passar-se-ho bé i per gaudir, però també per recordar lo aprop que es va estar de l’extermini total. Tan de bo hagués existit una Ester moderna en la cort nazi per tal d’intercedir a favor dels jueus i del seu imminent genocidi. Ara, el Yom HaShoá (el dia de l’holocaust), una “festivitat” trista i solemne, potser es diria Yom HaKim’at Shoá (el dia del “quasi” holocaust) i seria tan alegre i plena de vitalitat com ho es Purim.

La Vida i la Mort 18 febrer 2010

Posted by Maiol in Cites.
Tags: , , , ,
add a comment

“Un cop que has acceptat la teva mort, es quan pots començar a viure de debò”

.

-Saul Alinsky-

Escriptor nordamericà d’origen jueu

Latkes de Formatge 12 febrer 2010

Posted by Maiol in Gastronomía.
Tags: , , ,
add a comment

.

INGREDIENTS

,

Per fer Latkes de formatge necessitarem els seguents ingredients:

3 ous
1 tassa de let
1 tassa de formatge cottage
1 ½ tassa de farina
1 cullereta de sal
5 cullereta de azúcar
1 cullera d’esencia de vainilla
½ tassa d’oli per fregir

.

PREPARACIÓ

.

La preparació dels Latkes es molt senzilla. Primer, s’ha de barrejar tots els ingredients menys l’oli en un bol fins a assolir una massa compacta. Desprès calentar ½ tassa d’oli en una fregidora. A coninuació omplir una cullera gran amb la massa i posar-la a fregir durant 2 o 3 minuts de cada costat, fins que es daurin. Continuar fins a acabar tota la barreja, agregant oli si fos necessari. Així de facil, així de rapid, així de senzill. Els latkes també es poden acompanyar amb crema, puré de poma o la salsa que més t’agradi agradi.