Tefillin 26 febrer 2010

El Tefillin, també anomenat Filactèries (encara que alguns jueus consideren que aquest terme atempta contra les seves lleis contra la idolatria degut a que, en el seu origen, el terme significa amulet, un objecte prohibit pel judaisme) es un dels principals objectes rituals del judaisme. El tefillin esta compost per una serie de petites caixetes de cuir pintades de negre, unides al cos per unes cordes, també de cuir negre, i que contenen pergamins amb diversos versicles bíblics escrits amb tinta. Aquest accessori religiós es usat exclusivament pels homes observants durant les plegaries del matí. Segons la Torà, el tefillin serveix coma signe i record de que Deu va ajudar als jueus a fugir d’Egipte.

El tefillin consta de dues parts, el shel rosh (lit. “per al cap”), que es col·loca damunt del front amb la corda donant la volta al cap i caient sobre les espatlles i el shel yad (lit. “per la mà”), que es col·loca des-de la part superior de l’avantbraç, enrotllant-lo en espiral fins als dits.

La obligació de portar-lo es mencionada cuatre cops en la Torà, dos en el llibre del Shemot, y dos en el de Devarim.

«I serà per a tu com una senyal en el teu braç i com un recordatori en la teva front, per a que tinguis en la teva boca la llei de HaShem; perquè amb una mà forta et va treure HaShem d’Egipte.»«Guardarás aquest precepte, any rera any, al seu degut temps»

.

«Això serà com una senyal en el teu braç i com un recordatori en la teva front; perquè amb mà forta ens va treure HaShem d’Egipte»

.

«I aquestes paraules que jo t’envio avui, estaran sobre el teu cor…: I les  lligaràs com una senyal en la teva mà, i estaran com frontals entre els teus ulls»

.

«Per tant, posareu aquestes, les meves paraules, en el vostre cor i en la vostra ànima, i les lligareu com una senyal en la vostra mà, i seran per frontals entre els vostres ulls»

.

La fabricació dels tefillin (plural del tefillah, paraula poc usada en hebreu) ha de seguir unes certes normes, especificades en una serie de mitzvot (manaments) que, junt amb els altres 613, estan llistats en la Torah. Abans de començar la preparació d’aquests objectes, se sol recitar una frase, una benedicció que diu així: Leshem mitzvat tefillin i que significa “pel bé dels manaments dels tefillin”. Els mitzvot específics pera la fabricació dels tefillin son els següents:

.

1. El rotlle ha de ser escrit amb tinta

2. El rotlle ha d’estar fet de pergamí

3. Les caixes han de ser totalment quadrades

4. En els costats dret i esquerra del shel rosh, ha d’haver-hi escrita en relleu la lletra shin (ש)

5. Els rotlles han d’esser embolicats en una tira de tela

6. Els rotlles han d’estar lligats amb el pèl d’un animal kosher

7. Les costures s’han de fer amb els tendons d’un animal kosher

8. S’ha de fer un corredor per on hauran de passar les corretges

9. Les cintes han de ser negres

10. Les cintes han de ser lligades en forma de lletra Dalet (ד)

Les caixes on es posen els pergamins han de estar fetes d’un animal de corral koseher. Les caixes, o batim, tant com el cub superior, el ketzitzah, com la base, el teturah, han de ser perfectament quadrats i estar pintats de negre. Un cop que els pergamins son col·locats dins de les caixes en el mode especificat, aquestes son cosides amb els tendons d’un animal kosher, deixant alguns dels pèls fora de la caixa d’una forma visible. Les cares dreta i esquerra de les caixes han de tenir una lletra shin en relleu, una d’elles amb quatre caps.

Les cintes, o retsu’ot, han d’estar fetes d’un animal kosher i pintades de color negre nomes per una de les seves cares. El nus de la cinta del cap ha de tenir la forma d’una dalet (ד), o de dues dalet. En canvi, el nus de la cinta del braç ha de tenir la forma d’una lletra yod (י).

Els pergamins contenen certs passatges concrets, sempre escrits en alfabet Ashuri, un tipus d’escriptura formal hebrea, que son: el Kadesh Li (que rememora l’Èxode de Egipte), el Ve-haya Ki Yeviakha (la obligació de cada jueu d’informar als seus fills sobre les questions del tefillin), el Shema (coneguda oració sobre la unitat d’un sol Deu) i el Ve-haya Im Shamoa (la promesa de Deu d’una recompensa si es segueixen els preceptes de la Torah i l’amenaça d’un castig si no es segueixen).

La forma de “vestir” (no hi ha una traducció literal del verb hebreu que descriu el fet de posar-se un tefillin) els tefillin es molt concreta.  El tefillin del braç comença al bíceps del braç esquerra, dos dits per damunt del colze, amb la caixa situada a l’altura del cor, i s’enrotlla set cops des-de aquest punt fins al canell. A partir d’aquí, cada família o tradició local té una forma d’enrotllar el tefillin al voltant de la mà; mentre que alguns ho fan en forma de shin (sobretot els asquenazites), d’altres ho fan en forma de dàlet (sobretot els sefardites). Com a curiositat mencionar que els esquerrans tenen permès portar el tefillin al braç dret.
En quant al tefillin del cap, es col·loca a la part superior de la cara, al front, entre els dos ulls, però sense sobrepassar mai la línia d’inici del cabell. El nus ha de quedar ha de quedar a la part anterior del crani, sobre l’os occipital, just damunt de la nuca, a les antípodes del quiasma òptic, així de concreta es la tradició jueva. La cinta restant ha de caure per sobre de les espatlles, damunt del pit, amb la cara negra cap amunt.

Originàriament, el tefillin era portat durant tot el dia, excepte a la nit, però actualment es costum de portar-lo nomes durant la plegaria matutina d’entre setmana, encara que hi ha certes minories que tenen la costum de portar-lo durant tot el dia, practica estesa sobretot entre els jueus iemenites i també entre alguns grups jasídics. Es curiós que el tefillin no es dugui durant el Shabbat o durant les celebracions majors del judaisme (Pesaj, Shavuot, Rosh Hashaná, Yom Kippur i Sucot) la raò que es dona es que aquests (les festivitats), ja son signes de per si, no cal afegir-ne un altre (els tefillin).
.

¿Sabies que…

el tefillin no esta prohibit a les dones, sinó que tan sols no es obligatori per a elles i que, per tant, hi ha algunes practicants de les corrents mes modernes del judaisme que si el porten?