Purim 18 febrer 2010

Representació d'Esther

La jueva es una de les cultures mes riques del món, perfectament comparable en quant a detalls i complexitat a la mateixa cultura occidental, cultura que, descorde’m-ho, te les seves arrels en el judaisme a través del cristianisme. Una de les millors mostres d’això es la festivitat de Purim, que es la commemoració de la salvació dels jueus de la matança a mans del rei persa Assuer (alguns opinen que era Xerxes I) gracies a la intervenció d’Ester, una jove de l’harem del rei persa, que va intercedir en favor dels seus compatriotes enmig d’un banquet amb Assuer. Aquest, commogut per la revelació de la condició de jueva de la seva interessant interlocutora i invitada va concedir el dret als jueus de defensar-se quan havien de ser aniquilats.

Purim, que significa “sorts”, es una festa alegre que conté múltiples paral·lelismes amb la festa de carnestoltes de múltiples països occidentals en un dels mes famosos i esplèndids exemples de convergència evolutiva cultural. Purim es cel·lebra el 14 del mes d’Adar o el 15 del mateix en les ciutats amurallades (que aquest any cau en 27 i 28 de Febrer respectivament) i es tradició el disfressar-se (una costum bastant recent dels jueus europeus), regalar cistells replets de menjar i prendre dolços típics d’aquesta festivitat. Afegida-ment, sobretot la gent religiosa, se sol recitar el LLibre d’Ester o Meguilat Ester (literalment Rotlle d’Ester), fent soroll amb un ra’ashan (un instrument, normalment fet de fusta, utilitzat per produir un intens so desagradable) cada cop que es menciona el antic nom de Haman, un noble persa i antagonista d’Ester que va ser l’instigador principal del complot per a exterminar els jueus de Pèrsia.

En definitiva, Purim es una festa per passar-se-ho bé i per gaudir, però també per recordar lo aprop que es va estar de l’extermini total. Tan de bo hagués existit una Ester moderna en la cort nazi per tal d’intercedir a favor dels jueus i del seu imminent genocidi. Ara, el Yom HaShoá (el dia de l’holocaust), una “festivitat” trista i solemne, potser es diria Yom HaKim’at Shoá (el dia del “quasi” holocaust) i seria tan alegre i plena de vitalitat com ho es Purim.