Concert de Januca a Barcelona 5770/2009 16 Desembre 2009

Folletò del concert per Januca 5770/2009

El dissabte 12 de desembre (o 25 de Kislev), al voltant de les 18:00 va tenir lloc, a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, un meravellós espectacle de cant, veu i tradició a parts iguals. Desprès de mes de mitja hora esperant (jo sempre arribo als llocs amb massa antelació) finalment vam anar accedint al petit peró acollidor auditori unes dues-centes persones aproximadament (mitja mes, mitja menys). Desprès de que un rabí el nom del qual no recordo (com sempre amb els noms) encengués la segona vela del canelobre janukià van ser presentades les artífex de l’elegant vall que a continuació van realitzar les delicades notes del pentagrama. La vocal, Romina Reisin, una jove cordovesa (d’Argentina) de passió i empenta envejables anava acompanyada de la dolça pianista Mercè Escarrà i Caudet que pel nom, imagino que es catalana.
.

Un cop realitzades les pertinents benediccions i rituals va començar el recital pròpiament dit amb la cançó Yiemei Januca (de la que no he trobat cap arxiu sonor) i la lletra del qual podeu trobar en aquesta web. Aquesta es una cançó que no va aconseguir despertar gran cosa dins meu, al igual que a la resta de la sala. Per mi, tenia mes un caràcter de preludi que de res. Va ser com una especie de anticipi, com una simfonia d’acomodació.

Seguidament va ser cantada la melodía Ma’oz Tzur ( Lletra), una cançó premedieval, els melancòlics acords de la qual sonaven llunyans i afligits. Els espectadors seguíem com adormits, potser perquè encara ens estàvem habituant, potser perquè estàvem mes pendents dels nouvinguts que de la cantant. Sigui com sigui, els homes i dones allí congregats es van encendre com si fossin una vela quan la sefardita “Ocho kandelikas” va trencar totalment amb el ritme nostàlgic de l’anterior cançó, oferint-nos un ritme molt viu i alegre, amb un estil que recorda molt als balls típics asquenazites. La lletra en ladí, molt simple, es com segueix:

Hanukah linda sta aki, ocho kandelas para mi,
Hanukah linda sta aki, ocho kandelas para mi. Oh…

Una kandelika, dos kandelikas, tres kandelikas,
kuatro kandelikas, sintyu kandelikas, sej kandelikas, siete kandelikas,
ocho kandelas para mi.

Muchas fiestas vo fazer, con alegrias i plazer,
Muchas fiestas vo fazer, con alegrias i plazer. Oh…

(tornada adagio)

(tornada)

Los pastelikos vo kumer, con almendrikas i la myel
Los pastelikos vo kumer, con almendrikas i la myel. Oh…

.

Un cop havia començat la descarrega de serotonina en les nostres ments expectants, Mi Imalel,composta a la meitat del segle XX per Menashe Ravina, va lloar el component humà en la victòria contra l’imperi selèucida per part dels macabeus. La balada, amb aspecte de cançó de bressol, recorda a una nana d’origen alemany: “Ein Männlein Steht Im Walde“. Mi Imalel diu:

Mi iemalel gvurot Israel
otan mi imne?
Hen bejol dor iajum hagibor,
goel haam.

Shma! Bayamimhahem bazman hazeh,
Makabi moshia ufodeh,
uvyameinu kol am Israel,
itaked, iakum veigael.

.

La seguent, Haleluia (Lletra ),es una cançó israeliana que va guanyar del Concurs d’Eurovisió el 1979 i que reflexa una actitud optimista molt necessària per a la societat israeliana d’aquella època (i d’aquesta). El seu ritme recorda a les típiques sonates de “saloon” de les pel·lícules de l’oest dels anys 50 i 60. El seu mencionat optimisme es va contagiar a la sala, on fins i tot els mes gran i els mes joves (excepte jo i un parell d’asocials mes) van acompanyar el ritme picant de mans i cantant entusiasmats.

Desprès d’una petita pausa va ser anunciada la següent melodia, el nom de la qual em va fer tremolar:Yerushalaim Shel Zahav (Jerusalem d’Or), una de les poques cançons que aconsegueix emocionar-me un cop darrere l’altre. Ja us vaig parlar d’aquesta cançó amb anterioritat, així que per consultar la lletra nomes cal que us adreceu al post corresponent. Desprès de reviure l’historia dels jueus en uns cinc minuts i pocs segons, havent tornat de nou als temps presents, Romina ens va oferir una cançó molt especial, sobretot pel seu significat històric. Shir la Shalom (Lletra) va ser l’himne a la pau escollit per Isaac Rabin per ser cantat en la seva ultima aparició publica abans de ser assassinat per Ygal Amir. La cançó parla de anar a buscar la pau i no pas esperar-la. Per desgracia, no tothom va en busca de la pau, sinó que espera a la mort i la desgràcia. No recordo haver gaudit gaire d’aquesta cançó, ja sigui perquè simplement no m’agradava la seva melodia o perquè estava massa centrat en el meu record a aquest líder israelià.

Manuscrit tacat de sang que rabin portava el dia de l'assassinat

.

El temps passava volant, com podeu imaginar, i de cop i volta ja estàvem a la recta final de l’espectacle amb Tumbalalaika (Lletra), una “enganxifosa” cançó en jiddisch. La repetitiva melodia del la composició s’et clava al cervell i no marxa en tot un dia. Desprès de l’actuació, quan tornava en metro al meu refugi, va venir-me de cop i volta la cançó a la ment i ja em veus a mi, entre tots aquells passatgers, seguint el ritme amb els peus, tot i intentant dissimular.

Seguidament, quan aquesta encara ressonava dins el meu cap, La Rosa Enflorece, del segle XVI, em va ensenyar una bona mostra de la riquesa del romancer espanyol en ladí. La cançó te un aire trist i oriental, com si hagués estat composta en les llunyanes corts dels emperadors àrabs d’Al-Àndalus per algú enamorat de la persona “equivocada”. La lletra del poema es la següent:

Los biblicos cantan
Con sospiros de amor
Mi neshama mi ventura
Estan en tu poder

La rosa enflorese
En el mes de mai
Mi neshama s’escurese,
Sufriendo del amor

Mas presto ven palomba
Mas presto ven con mi
Mas presto ven querida,
Corre y salvame

.

Desprès d’aquesta ultima interpretació, Mario Zareceansky, president del Institut de Musica Jueva de Barcelona (entitat organitzadora del event) va fer un petit incís per demanar, emocionat i cohibit, una aportació per tal de poder seguir oferint aquestes magnífiques activitats. Era evident, al menys per mi, que Mario no es un home a qui li agradi això de demanar diners a la gent. Fins i tot li tremolava la veu! a ell! un home de grans habilitats socials. Si va fer aquest esforç va ser per que l’institut realment necessita aquesta inestimable ajuda.

Finalment, el concert va acabar amb un altre poema musical en judeo-espanyol, la cançó “Cuando el Rey Nimrod / Avraham Avinu” (Lletra), una melodia que a mi, personalment, em va recordar a una mescla entre gospel i tango, no em pregunteu perquè. Desprès d’una gran ovació i clamorós aplaudiment les artistes van tornar per repetir Ocho Kandelikas, aquest cop amb tots els nens de la sala, que tímids i retrets, no van gosar mes que pronunciar un parell de paraules. Coses de nens, sens dubte.

.

Un cop a la cafeteria, on ens esperaven els deliciosos sufganiots i bunyols de sabors variats, vaig revolotegar entre la multitud, estrany, picant d’aquí i picant d’allí. Al final, com que aquest no es precisament el meu ambient (funciono millor amb poca gent), vaig esfumar-me entre la penombra del tren soterrani, feliç d’haver presenciat tan meravellós espectacle.

.

Gracies Mario per invitar-me. Gracies Romina i Mercè per delectar-me. Gracies jueus, per crear tals obres mestres.