Noms Hebreus (IV) 11 febrer 2010
Posted by Maiol in Art, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).Tags: alfabet, boaz, dibuix, hebreu, lletra, nom
add a comment
Avui us presento un dibuix del nom hebreu Boaz (בועז) que potser (la seva etimología es fosca) significa rapidesa.
(Clica per fer més gran)
100 anys de Hava Naguila 6 febrer 2010
Posted by Maiol in Cultura, Curiositats, Musica Jueva/Israeliana.Tags: cançó, hava naguila, Israel, musica
add a comment
Sabies que el Hava Naguila, la cançó jueva més famosa, compleix 100 anys?
En una Yeshivá de Jerusalem, fa uns cent anys, un mestre va entonar una melodia jasídica i els va donar als nens la feina d’escriure un vers que es pogués adaptar a la melodia.
Moshe Nathanson, un nen de 12 anys, fou elegit pel seu poema HAVA NAGUILA. El nen es va inspirar en el psalm 118, versicle 24, ‘Azeh hayom asah A’, naguila ve nismeja bo’! (aquest es el dia que Deu va fer, siguem feliços i alegrem-nos-en en ell)
Nathanson va emigrar als Estats Units, on duran 46 anys fou jazan (cantor) en la sinagoga del Rabi Mordejai Kaplan, fundador del Moviment Reconstruccionista.
Es va retirar a finals de la dècada dels 60 i va morir uns 15 anys més tard.
La seva cançó, ‘Hava Naguila’, es sens dubte, la més famosa cançó jueva, coneguda per jueus i no jueus, cantada per cantants tan famosos com Harry Belafonte, Bob Dylan, Connie Francis i Richard Tucker.
Hava naguila, hava naguila (Alegrem-nos).
Hava naguila venismeja (Alegrem-nos).
Hava neranena, hava neranena (cantem)
Uru, uru, ajim (desperteu germans)
Uru, uru ajim (desperteu germans)
Uru ajim belev sameaj (desperteu amb el cor alegre)
ho sabies?
Espero que gaudeixis d’aquest vídeo, gravat l’agost de 2007 en un concert d’Andre Rieu en l’Albert Hall de Londres.
Extret del portal general de Yad beYad.
Noms Hebreus (III) 4 febrer 2010
Posted by Maiol in Art, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).Tags: alfabet, hebreu, ivrit, lletra, lletres, nom, rebeca, rivqa
add a comment
Avui us presento el nom de Rivqa (רִבְקָה) que es el nom d’una matriarca bíblica.
(Clica per fer més gran)
Les Mil Cares de l’Alfabet Hebreu (XI) 2 febrer 2010
Posted by Maiol in Curiositats, General, Humor jueu, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).Tags: alfabet, falç, hebreu, iman, ivrit, kaf, llavis, lletra, maletí, pont, ull
add a comment
Avui us presento les mil cares de la lletra Kaf
Noms Hebreus (II) 2 febrer 2010
Posted by Maiol in Art, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).Tags: alfabet, dibuix, hebreu, ivrit, lletra, nom, pacífica, pau
add a comment
Avui us presento el nom de Shlomit (שְׁלוֹמִית) que significa aproximadament “pacífica”.
(Clica per fer més gran)
Noms Hebreus (I) 2 febrer 2010
Posted by Maiol in Art, Curiositats, Idioma Hebreu Modern (Ivrit).Tags: abella, alfabt, dèbora, dibuix, dvorah, hebreu, ivrit, lletra, nom
add a comment
A partir d’avui us mostraré periòdicament una composició abstracta formada amb les lletres de diversos noms hebreus.
.
Avui, li toca el torn al nom Dvorah (דְּבוֹרָה) que significa “Abella”
Acudits Jueus (VIII) 31 gener 2010
Posted by Maiol in Curiositats, Humor jueu, Judaisme.Tags: acudit, humor, judaisme, jueu, mezuzá, mezuzáh, mezuzot
add a comment
Un home jueu ric compra una fabulosa casa a Beverly Hills, Califòrnia. Contracta un dissenyador local per a decorar el lloc i quan s’acaba el treball, l’amo de casa, que esta està encantat amb el treball, s’adóna que ha oblidat de posar Mezuzot en les portes. L’home va i compra 50 Mezuzot i demana al decorador, que no és jueu, que les col·loqui en el costat dret de cada porta, excepte banys i cuines.
Preocupat que el decorador o l’equip de treball de pintura no les hagin posat correctament torna a la casa. No obstant això, quan arriba, es veu que el treball s’ha realitzat a la seva sencera satisfacció. Està tan content que li dóna al decorador una propina.
Quan el decorador està sortint per la porta li diu: “M’alegra que estigui satisfet amb el treball …” “Per cert, vaig treure les garanties de cadascuna d’elles i les vaig deixar en la taula perquè vostè les guardi”.
L’acudit aludeix a les Mezuzot (plural de Mezuzáh) que son unes caixetes finament ornamentades on els jueus practicants introdueixen un versicle de la Torah i col·loquen en el terci superior dret de les portes de casa seva.
.
Original trobat a Yad beYad i escrit per Silvia Schnessel.
L’historia d’Israel en 60 segons (en hebreu) 31 gener 2010
Posted by Maiol in Art, Cites, Cultura, Curiositats, General, Historia, Idioma Hebreu Modern (Ivrit), Israel, Judaisme, Literatura Jueva/Israeliana.Tags: hebreu, Historia, Israel, ivrit, poesia, rima, Yoram Teharlev
add a comment
Yoram Teharlev explica en 60 segons els 61 anys de l’historia d’Israel, i ho fa en rima, com bon poeta i compositor
.
.
.
.
Extret del portal general de Yad beYad. Escrit per Silvia Schnessel
Acudits Jueus (VII) 31 gener 2010
Posted by Maiol in Curiositats, Humor jueu.Tags: acudit, circumsició
add a comment
Hi havia un jueu que era molt mesat i inaguantable.
En una reunió que fan per celebrar l’aniversari de l’empresa on treballa, els els diu als seus companys: Quan vaig néixer pesava 7 kg i a la demana de néixer en pesava 5.
Els companys, farts de les seves torneries, li diuen: Com pot ser?
Y ell els va respondre: El que passa es que a la setmana de néixer em van circumcidar.
Acudits Jueus (VI) 29 gener 2010
Posted by Maiol in Curiositats, Humor jueu.Tags: fill, filla, garrepa, mare, pare, tòpic
add a comment
Un vell jueu de Miami truca al seu fill a Nova York i li diu: “Sento arruixar-te el dia fill, però he de dir-te que la teva mare i jo ens divorciem. Quaranta-cinc anys de misèria son suficients.” “Para, de que estas parlant?” crida el fill.
“No podem estar a la vista l’un de l’altre per mes temps” diu el vell. “Estem farts l’un de l’altre, i estic fart de parlat d’això, així que truca tu a la teva germana de Chicago i dis-li” continua per després penjar el telefon.
Frenètic, el fill truca a la seva germana, qui explota a l’altra banda del telefon, “Com dimoni s’estan divorciant?”, crida, “Jo m’encarrego d’això”. La noia truca al seu pare immediatament i immediatament li crida: “NO us divorciareu! No feu res fins que jo vingui. Tornaré a trucar al meu germà, i demà estarem els dos aquí. Fins llavors, no feu res, M’ESCOLTES?” i penja.
El vell penja i es dirigeix a la seva dona: “Esta bé”, diu, “Vindran per pasqua i pagaran els seus propis bitllets”.
Es curiós com el mateix tòpic (el ser garrepa) recau en dos grups etnico-culturals tan aparentment dispars com son els jueus i els catalans… dona que pensar.
yadbeyadcat.wordpress.com 